português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
ESPELT I LLEONART, PERE []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 5   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 5
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Reforma del cruce de infraestructuras del corredor mediterráneo y el eje pirenaico en un nudo intermodal en Figueras (frontera francesa): una propuesta de la ciudad ante la llegada del AVE / Pere Espelt Lleonart, Miguel Yuri Mayorga Cárdenas
Espelt i Lleonart, Pere


En: Congreso de Urbanismo y Ordenación del Territorio. "I Congreso de Urbanismo y Ordenación del Territorio". Bilbao : CICCP, 2008. p. 1-18


La decisión de convertir Figueras (41.000 hab.) en la primera estación de alta velocidad a la entrada del Estado ha motivado una serie de propuestas de reorganización de las infraestructuras del corredor mediterráneo y del corredor pirenaico en su cruce en la ciudad. Se plantea el desplazamiento de la autopista AP-7 y la carretera N-II un poco más al oeste, a lo cual la ciudad objeta que hará perder la oportunidad de un posible nudo intermodal sobre la estación del AVE, con ventajas claras para la interconexión de las vías y la intermodalidad, así como enormes oportunidades para la creación de un potente nodo territorial en una aglomeración incipiente. La ciudad quiso responder a esta oportunidad con una propuesta propia que fue elaborada por la Sección de Urbanismo de la Escuela de Ingenieros de Caminos de Barcelona, con apoyo en otros trabajos anteriores. Lamentablemente la decisión final del Ministerio de Fomento conduce a una dispersión de trazados y de interconexiones que bien parece ser peor que cualquiera de los escenarios anteriormente planteados, mostrando la debilidad de los agentes del territorio ante la relación contingente con el planeamiento sectorial del Estado.



Matèries: Infraestructures de transport ; Enginyeria ; Tren d'alta velocitat ; Urbanisme ; Planificació urbanística
Àmbit:Figueres
Cronologia:2008
Autors add.:Mayorga Cárdenas, Miguel Yuri
Localització:


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 5
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Construcció del primer dipòsit anti-DSU de Vilanova i la Geltrú i urbanització de la superfície afectada [Fitxer informàtic] / Ester Raventós Vilalta ; [dirigit per: Pere Espelt Lleonart, Manuel Gómez Valentín]
Raventós Vilalta, Ester


2010
Dirigida per: Espelt Lleonart, Pere; Gómez Valentín, Manuel. Universitat Politècnica de Catalunya, 2010
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

El projecte es situa a la ciutat de Vilanova i la Geltrú, més concretament al costat de la Plaça d'Eduard Maristany entre el carrer del Forn de Vidre i la via del tren. Es tracta d'un dipòsit concebut exclusivament com anti-Descàrrega del Sistema Unitari (DSU) amb la única funció d'evitar el vessament al medi natural de les aigües mescla de residuals i pluvials que han rentat la superfície de la ciutat, no per motius de laminació i/o evitar inundacions com es realitza habitualment. Aquest projecte té l'objectiu de definir un dipòsit que retingui l'aigua dels primers minuts de precipitació, al volum de la qual hi ha associada una massa de contaminació considerable. Aquesta aigua retinguda es deixa anar poc a poc, de manera que pot ser tractada a la depuradora. D'altra banda, l'aigua retinguda disminueix el seu grau de contaminació, degut a la sedimentació i dissolució provocada durant la seva retenció. Els efectes beneficiosos del dipòsit seran percebuts pels més de 8 milions de visitants anuals de les platges de Vilanova i la Geltrú, i indirectament per un nombre indefinit de visitants d'altres platges limítrofes. A més, es contribuirà en la preservació dels ecosistemes aquàtics i marins, en la línia d'una ciutat sostenible des del punt de vista mediambiental. El dipòsit té una longitud màxima de 40 metres, un ample màxim de 29.7 metres i arriba a tenir una capacitat màxima de l'ordre dels 4800 m3. També es realitza la urbanització de la parcel·la afectada per les obres del dipòsit. Amb aquesta nova urbanització es milloren les condicions de la zona, millores que són necessàries donat que actualment la parcel·la es troba abandonada i en desús.


Matèries: Aigües residuals ; Projectes ; Enginyeria ; Medi ambient
Àmbit:Vilanova i la Geltrú
Cronologia:[2010]
Autors add.:Espelt i Lleonart, Pere (Dir.) ; Gómez Valentín, Manuel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2117/83297
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 5
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Millora de la intersecció de la carretera N-240 en el pk 71+000 que dona accés al complex Masia Salat de les Borges Blanques, Lleida [Fitxer informàtic] / Albert Civit Suñé ; [dirigit per: Pere Espelt i Lleonart]
Civit Suñé, Albert


2008
Dirigida per: Espelt i Lleonart, Pere. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2008
1 recurs en línia
Projecte final de carrera.

L'accés al complex Masia Salat situat a la carretera N-240 (PK: 71+000) al terme municipal de Les Borges Blanques de la província de Lleida, presenta greus deficiències de seguretat per als conductors. Les deficiències són degudes a l'increment de trànsit de la N-240 i la necessitat de creuar a nivell aquesta via mitjançant una rotonda partida per tal d'accedir al complex quan es circula en direcció Lleida. L'objectiu d'aquest projecte és doncs trobar una solució a l'actual intersecció a nivell en forma de rotonda partida.


Matèries: Carreteres ; Projectes ; Xarxa viària
Àmbit:Borges Blanques, les
Cronologia:[2008]
Autors add.:Espelt i Lleonart, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2117/335721
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 5
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Oportunitats d'integració territorial de la connexió ferroviària dïAndorra a la línia internacional Barcelona-Puigcerdà-Toulouse [Fitxer informàtic] / M. Àngels Seuba Donaire ; [dirigit per: Pere Espelt i Lleonart]
Seuba Donaire, M. Àngels


2009
Dirigida per: Espelt i Lleonart, Pere. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona. Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori, 2009
1 recurs electrònic
Tesina.

Les altes terres del Pirineu han sofert històricament un subdesenvolupament endèmic en relació a les planes i la costa. Entorn de la frontera dels tres països -Andorra, Catalunya i França- existeix una regió de sistemes urbans amb força potencial de desenvolupament. A ponent trobem Andorra, un pol demogràfic i econòmic de primer ordre a l'àmbit del Pirineu, amb una població de prop de 85.000 habitants i una economia pròspera basada en les finances, el turisme i el comerç. A Catalunya, trobem els sistemes urbans de La Seu d'Urgell i Puigcerdà, molt menors però posseeixen un gran potencial residencial i productiu. A França, la Cerdanya francesa i la capçalera del riu Ariège no tenen nodes importants, però el riu canalitza un important corredor viari i ferroviari transpirinenc. Impulsat per l'obertura del túnel de Cadí a mitjans de la dècada de 1980, el turisme ha suposat un impuls demogràfic i econòmic amb un impacte molt positiu, però no sembla probable que la dinàmica es pugui mantenir i fins i tot es preveu una certa regressió en certs territoris: envelliment demogràfic, reducció dels mercats de treball locals, saturació de la xarxa viària. Andorra, a més, haurà d'afrontar problemes de sostenibilitat en recursos com l'aigua i el sòl urbanitzable. En front d'aquests riscos, els petits territoris pirinencs tenen una oportunitat: integrar els seus esforços en mercats de treball més amplis que els permetin millorar en els factors de desenvolupament. En aquest sentit, Andorra és essencial per assolir una massa crítica que permeti generar economies d'aglomeració, especialitzar la producció i desenvolupar les infraestructures i els serveis del transport. La tesina planteja la integració funcional dels diferents territoris d'estudi en un àmbit de transport quotidià que permet unificar un mercat de treball potencial de prop de 200.000 habitants al 2030. La proposta depèn d'un ambiciós projecte de connexió ferroviària d'Andorra a la línia internacional Barcelona-Puigcerdà-Toulouse mitjançant un túnel de vint quilòmetres. Es defineixen tècnicament els projectes d'infraestructura i els serveis del transport necessaris, així com les actuacions urbanístiques i de promoció econòmica que concorren a la integració de la regió i el seu desenvolupament territorial, com és la creació d'un pol industrial a l'estació d'interconnexió ferroviària i el planejament d'una gran aglomeració Puigcerdà - Bourg-Madame.


Matèries: Infraestructures de transport ; Xarxa ferroviària ; Ordenació del territori ; Urbanisme
Àmbit:Andorra ; França ; Puigcerdà
Cronologia:2009
Autors add.:Espelt i Lleonart, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/12706
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 5
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Adequació del disseny de l'espai públic als nous usuaris dels barris d'immigració a Barcelona / Maria Calix Obensa; Tutor: Pere Espelt Lleonart
Calix Obensa, Maria


Dirigida per: Espelt Lleonart. UPC. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2009
1 vol. ; 30 cm
Referències bibliogràfiques. Tesina elaborada al Dept. del Transport i del Territori.



Matèries: Barris ; Immigració ; Immigrants ; Planificació urbanística ; Equipaments col·lectius
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[2009]
Autors add.:Espelt i Lleonart, Pere (Dir.)
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3